Ves, "mestreta"? Ya me has animao!

No ho digueu a ningú. Ho dic aquí i no ho tornaré a repetir: com a especialista vivia d'allò més bé! Mare meva, la llista de coses a fer no s'acaba mai amb la tutoria i, quan sembla que veig el final, ja n'apunto unes deu més... 

Per exemple, avui he fet el cafè de l'esmorzar en cinc minuts perquè havia d'anar a comprar unes coses per l'hora següent; reunió de cicle eterna per preparar la reunió amb els pares (cosa que, com a mestra d'anglès no havia hagut de fer mai); he dinat poquíssim i ràpid perquè havia de preparar unes coses sí o sí... En fi, un dia una mica boig.

Però avui a tutoria els he fet el joc de la caixa amb el mirall a l'interior i m'ho he passat pipa! El joc consisteix en posar-los en cercle i dir-los que a la caixa que aguanto amb les mans i que els ensenyaré hi ha el tresor més important del món, la cosa més bonica que mai hagin vist. Se l'han d'anar passant, obrint-la, mirant l'interior sense dir res i passar-la al company. Les seves cares i reaccions eren fantàstiques!! Quan la caixa ha tornat a mi hem estat parlant de què hi havien vist i les seves respostes han estat genials. Uns rèien, uns altres han dit que només era un mirall, algú ha dit ben estranyat "però si som nosaltres!".Al final els he dit que el tresor més bonic del món són ells mateixos, que s'han d'estimar molt i que han de pensar que poden ser capaços de fer les coses que es proposen.

Tots han estat molt bé, però la frase de l'M me la guardo per quan els meus dies siguin una mica esgotadors: Ves, ya me has animao! Ell no sap que amb el què ha dit, l'animada sóc jo...

Let's go, tutora!

Si dic que estic on jo volia igual és una mica mentida, però és molt cert que hi estic arribant cada dia més de pressa. Aquest nou curs es presenta amb un nou repte amb el que hi estic molt il·lusionada i davant del qual estic (no) actuant d'una manera impensable en mi.

La mestreta que sempre tenia por a allò (des)conegut ha dit que sí a una tutoria. La mestreta a qui li feia por parlar en públic no està gaire preocupada perquè haurà de tractar amb pares. La mestreta que es passava les nits pensant en com faria això o allò està dormint com un soc. La mestreta que tenia tanta por a equivocar-se pensa que per què coi no ho ha de fer bé. La mestreta que tot ho havia de tenir controladíssim no està fotent brot aquest estiu.

I no és que s'hagi tornat una mandrosa, no. És que s'ha adonat (o es va adonant) per fi, que les coses tenen el seu ritme i el seu temps, que no cal avançar les pors al que encara no ha passat, que és molt responsable i, per tant, les coses acaben sortint, que hi ha coses a les que hi ha de donar importància i n'hi ha moltes a les que no. En definitiva, que s'ha de deixar que les coses passin i que s'ha de fer el possible per gaudir-ne i buscar-ne la part positiva de tot, fins i tot dels errors.