23 de desembre del 2008

18 de desembre del 2008

Primer trimestre

Què ha après aquesta mestreta en aquests tres mesos?

  • Encara que pugui semblar mentida, he après que m'haig de creure el meu paper.
  • Que qui té boca, s'equivoca. I aquelles persones amb caràcters forts que sembla que se m'hagin de menjar, també.
  • Que relaxada es connecta molt millor amb els nens.
  • Que avaluar és molt més complicat del que em pensava. Molt més!
  • Que demanar ajuda no és signe de feblesa sino de seny (diria que va ser josepmanel qui em va deixar un comentari dient-me alguna cosa així).
  • Que faig les coses tan bé com puc o sé, per tant, no passa res si no les faig com aquella o aquella altra.
  • Que les "amenaces" als nens s'han de complir o se't pugen (ai, on es diu que es pugen?).
  • Que ser autoritaria no és el mateix que no estimar-los. Els nens necessiten disciplina. (M'imagino que m'enteneu, però és que això no sé expressar-ho d'una altra manera).

I moltes més coses! Però bé, jo crec que puc anar practicant amb aquestes, no?

Feliç final de trimestre a tothom!

11 de desembre del 2008

El fantàstic món dels informes

Que jo recordi, mai no m'havia fet tanta por (o respecte) un full de paper. Tinc davant meu un llistat amb noms i uns quants ítems per omplir. No paro de mirar-me'l, d'agafar-lo per aquí i per allà, de mirar aquella activitat que vam fer. Agafo el llapis, deixo el llapis. Tanco els ulls i intento recordar petits instants de cadascuna de les personetes de la llista, hi ha coses que les veig clares i les escric. Tinc dubtes, molts dubtes. Considero que no he tingut temps de conèixer els nens suficientment com per avaluar-los. O no per escriure el que el que em demanen. He començat amb el grup amb el que em sento més segura i porto cap a tres hores intentant omplir quadradets amb unes lletres que no veig molt clares...

Ara fa un any jo era una estudiant en pràctiques que no entenia tant rebombori per uns informes... Inocent!

4 de desembre del 2008

Les cinc!!!

Estic segura que algun dia tindré més clars els ritmes dels alumnes per fer qualsevol cosa. De moment, els pares estan patint la meva inexperiència i els faig esperar massa a la tarda. Fins i tot un dia em va preguntar una mare "com és que surten tan tard?!".

Ai, si jo li expliqués... Primer, que quan me n'adono ja m'ha passat l'hora i encara han de baixar persianes, posar les cadires damunt la taula, recollir els papers del terre, posar-se els abrics, fer una fila ben feta, etc.

Segon, que sempre en passa alguna cinc minuts abans. Un que plora perquè no troba no sé quina cosa, l'altre que li planta una bufetada ben sonora al company, o resulta que algú havia de repartir no sé quina cosa als amics i m'ho diu just quan estem a la fila o, el millor de tot, quan l'altre dia em diu "A" que era el seu aniversari i que no havia repartit ni les galetes ni el suc. Aaaaaaaaaaagggghhhh!!! I ara m'ho dius???????!!!!!!!!!!!

Enmig d'aquest caos, és fàcil (mooooolt fàcil, de fet) que se m'oblidi donar qualsevol paper pels pares: el del dinar del menjador, el de la informació sobre l'excursió,... Pobres tutors acabaran per no dir-me res. Total, de poca cosa serveix perquè no els reparteixo!

I ja per acabar, quan estem a la porta de sortida, que un et diu "la meva mare!", l'altre "la meva tieta", el tercer t'estira de l'abric (això el dia que aconsegueixo posar-me'l i sortir a la mateixa hora que ells!), mentre el quart està marxant sense avisar-te... Vosaltres us penseu que jo m'enrecordo que volia parlar amb la mare de tal? Doncs no! Quan la mare de tal ja ha marxat, aleshores jo em torno a posar les mans al cap i dic "ja m'ha tornat a passar!". Pujo cap a dalt i li torno a deixar una nota al tutor...

Hi ha dies que a les cinc no sé si tallar-me les venes o deixar-me-les créixer!