24 de setembre del 2008

Coses del bilingüisme

Em costarà molt estar amb els grups que m'han tocat, ja ho vaig dir en el post anterior. Hi ha moltes coses encara que no sé com fer però bé, espero que hi hagi més moments com el d'ahir, em van fer riure molt: quan els vaig preguntar si recordaven el nom dels personatges, un va dir sí, embolic! Jajajaja! Pobret meu, si no anava malament no, el personatge es diu Leo. Exacte! Faig anglès i Leo es pronuncia /lio/. Embolic, lio... tant se val! Em va semblar boníssim!

18 de setembre del 2008

Una tarda per...

Ahir va ser una tarda per:
a) oblidar?
b) reflexionar?

He decidit que em quedo amb la segona opció. Va ser una tarda horrible! D'acord que l'escola és del tipus, diguem-ne, difícil (deixem-ho així) i no hi va haver manera de fer res en cap dels dos grups... La meva primera reacció va ser de tristesa, una mica de fracàs,... Però no, pensant-ho després, he decidit que més que oblidar-la el que he de fer és reflexionar sobre què va passar i què puc fer perquè no passi sovint. Ja m'agradaria poder dir perquè això no passi més. Jajajaja, la realitat és la que és així que...

L'únic que em té una mica amoïnada és que ells no em coneixen i m'estan posant a prova, per tant per mi era molt important que el primer dia anés el millor possible. També és veritat que sóc nova en això i em tensa força que hi hagi un altre mestre dins de l'aula. Això els nens ho devien notar, suposo... Però no em queixo perquè de fet em va demanar si es podia quedar i jo vaig dir que sí.

M'agrada molt això que faig. Són els meu primers passos en això de l'educació però noto que cada dia vaig trepitjant una miqueta més fort. Entro cada dia somrient i surto de la mateixa manera, encara que a l'aula m'hagi quedat sense veu o s'hagin quedat tota la meva energia. No passa res. Estic aprenent moltes coses. M'estic coneixent a mi mateixa, estic guanyant confiança, veig que hi ha opcions diferents i que la meva també pot ser vàlida, que... QUE HI HA MOLTA FEINA ENCARA I TINC GANES DE FER-LA MOLT BÉ.

11 de setembre del 2008

Zoò..què?


Zoobulto. Així el va anomenar l'altre dia la meva parella i segurament, en el context de casa meva, té raó. Fa temps que ocupa un espai que no li toca: a sobre del llit. Si alguna vegada hem tingut convidats s'ha hagut de posar damunt la taula de l'estudi i tampoc no ha estat la solució. A l'escola on estic tampoc no hi ha lloc... Així que, algú vol un "zoobulto"?
.
Una de les últimes coses que vaig fer durant la carrera va ser un projecte relacionat amb l'àrea de plàstica. Hi havien d'entrar el màxim de matèries possibles i nosaltres vam pensar fer un zoòtrop (que és el nom real de la cosa) per treballar plàstica, anglès, coneixement del medi (per això el tema de les piles i la llum), matemàtiques... M'ho vaig passar molt bé i la veritat és que trobo que ens va quedar una cosa força maca.

En aquest enllaç hi ha una pàgina que explica com fer-ne un. De fet, buscant per internet, n'hi ha més d'un exemple. Tot i que pugui semblar complicat, és més senzill del que sembla.

8 de setembre del 2008

Arribar i moldre!

No sé com s'ha de fer un post sobre això. No sé com s'expressa que demà començaré a treballar com a mestra. No sé com s'expressa el que vaig sentir quan van dir el meu nom i tot seguit el centre que havia escollit. No sé com s'expressa que no tinc més por de la necessària. No sé com s'expressa que tinc un curs endavant per fer-ho el millor que pugui.

No he tingut temps de reaccionar. Ha estat acabar la carrera i pujar a aquest carro que no sé ben bé on m'ha de dur. El 19 de juliol vaig dur els papers i demà ja formaré part d'un claustre.

Arribar i moldre. Més clar impossible...

5 de setembre del 2008

Ai si patirem!

Ho acabo de veure ara mateix i encara no m'ho crec. Fa dos dies que estic a les llistes i dilluns ja vaig a nomenaments!!! Això sí, patirem perquè això just acaba de començar i no acaba el dia que no m'hagi pres ibuprofè...

1 de setembre del 2008

Comencem de veritat?

Com si estigués en un terreny fangós, com si fos un infant que comença a caminar, com si anés a les fosques per una habitació on no hi he estat mai... Comença una etapa una mica difícil per diverses raons: la primera que a mi m'atabala moltíssim no saber què haig de fer l'endemà. I no sé on vaig perquè sóc novatíssima en això de les llistes d'educació.

He aconseguit no pensar en res durant l'estiu. En res vol dir en RES. Ara miro els llibres que vaig agafar de la biblioteca i l'únic que he fet amb ells ha estat canviar-los de lloc al prestatge... Ara m'agafen tots els mals de no haver fet res durant aquests mesos però estic aprenent a respirar profundament i, en comptes de queixar-me, esbrinar a veure què puc fer ARA. El que no he fet, no ho he fet i ja està. I ben fet que està, que m'he passat moooolts estius treballant i estudiant alhora!

Ara fa massa temps que ni faig res ni tinc horaris. Això d'estar a l'atur i "sense obligacions" és perillós perquè el temps es perd d'una manera escandalosa. Ara haig de començar a inventar-me horaris, obligacions i coses a fer (que si vull en tinc un munt) per tornar-me a fabricar la rutina que fa massa mesos que he perdut. Jo ja sóc prou dispersa per mi mateixa!!

Per cert, que vaig a trucar perquè tinc uns quants dubtes sobre això de nomenaments. Tinc tantes ganes de començar que no em sap gens greu si no puc fer el viatge de noces pel fet d'estar a les llistes.

Espero que hagueu passat un bon estiu!