22 de maig del 2008

Fins aviat!

No és cap secret, per aquells qui passeu sovint per aquí, que no he estat fent la feina que haria de fer, que tot i estar a l'atur no he sabut (no he pogut) aprofitar-ho i ara se m'acumulen els treballs. També sabeu que jo mateixa em poso entrebancs i finalment, també heu llegit que això és més greu aquest any perquè, en principi, ha de ser el meu final de carrera (primera matrícula a la UdG fa 8 anys!).

Aquest matí he tingut una conversa amb la meva parella i m'he adonat que he estat una mica egoista. No, no m'estic tirant pedres a mi mateixa. Egoista sense voler. Però veig que té raó quan diu que si no l'acabo s'emprenyarà (ja ho sé que ho dius des del patiment, amor). És veritat que nosaltres havíem planejat un futur que, en gran part, depèn de si aprovo tot al juny o no. Això també l'afecta a ell i crec que es mereix que em tregui la carrera ja. Em sap greu tot això però si no puc fer-ho per mi mateixa difícilment ho podré fer per algú altre. I no és que no vulgui, és que no puc.

Últimament he conegut casos de gent que s'ha deixat l'única assignatura que li faltava per setembre amb l'excusa de preparar-la millor, d'altres que vomiten abans de fer exàmens,... Tot per la pregunta i ara què passarà? La por al futur, la por a la responsabilitat, a allò desconegut o al que sigui. Hi ha qui ho duu millor, hi ha d'altres que ho duem com podem...

No sé a què tinc por (si és que el problema és que tinc por a res) però hi haig de lluitar com sigui, haig de fer l'últim esforç (i això la meva parella ho ha sentit tantes vegades!), que espero que valgui la pena i acabi tot bé.

Així que no tornaré per aquí fins a principis o mitjans de juliol. Espero que amb molt bones notícies. Fins aviat!!

16 de maig del 2008

Oposicions

Entre la correspondència que he agafat avui, carta del súper, rebut del telèfon, etc, he trobat una cosa que m'ha provocat un gran somriure i he anat pujant l'escala amb cara de fleuma: una carta amb informació d'una acadèmia on preparar-te per les oposicions a magisteri.

Entre que vaig començar la carrera, la vaig deixar i hi he tornat, han passat uns 8 anys i, si no surt res malament (s'ha de dir que em té molt preocupada això que amb el nou pla no hi ha setembre) aquest any l'acabo. Bé, aquest any no, d'aquí a un mes apxoximadament.

M'ha costat, si, però ara mateix tinc unes papallonetes a l'estòmac barreja d'emoció, nervis, felicitat... I ja sé que no puc celebrar res encara, també tinc por, nervis i inseguretat, però mireu, avui necessito pensar que quasi bé ja sóc una mestreta de veritat.

6 de maig del 2008

Fem estampacions?

A l'assignatura de Plàstica toca treballar el color i per ensenyar els nens a pintar no només amb pinzell vam parlar sobre diferents maneres d'estampació. Aquest escampall al terre del meu menjador és producte d'haver agafat tot el que necessitava per començar a treballar. He obert la finestra, que fa caloreta, m'he posat còmoda, he posat musiqueta i, au, a estampar!

Ja que fèiem el color, he decidit presentar les 8 estampacions simulant un cercle cromàtic. Tot seguit us explico quines estampacions he fet:

El groc és un drap, no és cap mena d'estampació però n'havíem de fer un amb relleu, per això l'he posat.
.
El taronja no crec que us vingui de nou. En tot cas, com a mi, el nom de la tècnica, que resulta que és frotag, però estic segura que tots heu posat una moneda sota un paper i hi heu passat el llapis per sobre.
.
El vermell simplement està fet tacant-me les puntes dels dits i fent les impressions al paper.
.
Per fer el següent he posat pintura (tèmperes) lila a un plat, he agafat una mica de llana i tal com m'ha quedat l'he mullada a la pintura i l'he estampada sobre el paper.
.
El blau és el que més m'agrada: es fa amb un raspall de dents. El mulles a la pintura i passes els dits per damunt de manera que vagi esquitxant (això sí, s'ha d'anar amb molt de compte a veure on apuntes!!).
.
El primer verd no m'acaba d'agradar com m'ha quedat però bé, s'ha d'entregar aquesta tarda i ja no tenia més ganes de fer més proves (des de les 11 del matí fins gairebé les 15h he estat amb la tonteria de l'estampació, no us ho perdeu!). He impregnat de pintura verda un tros de pa i el que veieu a dalt és el que m'ha quedat... A més, el color havia de ser turquesa i no hi ha hagut manera de fer la barreja correcta.
.
L'altre també m'ha semblat molt interessant i quan la professora ho explicava a classe (no tenia cap exemple per ensenyar-nos en aquell moment) no em pensava que quedés tan divertit. Es tracta de pintar o tacar caniques (tantes com vulguis, amb els mateixos colors, amb diferents,...) i fer-les còrrer per la tapa d'una caixa de sabates o similar. En aquest cas, jo he posat el trosset de paper que necessitava sobre la caixa. Així quan van rodolant van fent un dibuix força peculiar.
.
L'últim, on tampoc no he acabat d'aconseguir un to llima, està fet amb una patata. La talles per la meitat, hi fas el dibuix i talles el que sobra per fer com de matasegells. Ha de ser prou ampla perquè es pugui fer algun dibuix d'una mida digna.
.
Altres idees per fer estampació? Doncs deixar la pintura (prou líquida) i anar bufant a través d'una canyeta. Així la pintura va lliscant pel full i, si ho aconseguiu (cosa que jo no he pogut) ha de quedar un dibuix molt graciós, semblant a una neurona amb les seves connexions i tal.
.
Després també hi ha el tema de les plantilles. Es fa el dibuix d'una estrella (per exemple), es posa sobre un full i es va pintant el contorn.
.
Ah! I la pissarra màgica! Es pinta amb cera un full en blanc sense seguir cap ordre, amb molts colors. A sobre s'hi pinta amb color negre. Després es pot fer un dibuix a sobre utilitzant un escuradents i van apareixent els color que hi havien a sota.
.
I segur que n'hi ha molts més però ja no tinc temps de pensar-los que me'n vaig cap a la facultat. Fins la propera!

4 de maig del 2008

Els meus nens

Són l'E i la C, tenen 12 anys, els dos estan tornant a fer sisè de Primària (per raons diferents), els faig classes de reforç (per separat) i, en moltes coses, són com la nit i el dia.

Abans de l'hora de classe de l'E faig un sospir, truco a la porta i em pregunto quants minuts podrem aprofitar. No li agrada gens estuidar i sobretot es tanca en banda quan no entèn alguna cosa. Però el més fort és que es creua de tal manera que ni m'escolta quan intento explicar-li. Està en aquell moment en que la vida és un fàstic i els mestres li tenen mania. No se com fer-li entendre que ha de posar una mica de la seva part i que la seva actitud (de contestar als mestres, mentir amb els deures i etc.) no ajudarà gaire a que les notes vagin una mica millor. Em sap greu perquè és un nen molt llest però res, el que no l'interessa, no l'interessa i punt. A vegades l'escolto quan em parla i em sembla curiós com se sent de gran, com creu que es pot menjar el món, les ganes que té que li deixin més llibertat... i al cap d'un moment deixa de fer-me cas perquè està fent una lluita amb Son Goku...

La C té una actitud diferent amb mi. Ara que hi ha més confiança també es queixa i em diu que no te ganes de fer això o allò, que està cansada, però no ha acabat de dir la frase que ja està treballant. Aquests dies m'ho estic passant molt bé perquè resulta que li agrada un noi. Bé, de fet són novios i és un secret (només ho se jo així que no ho dieu a ningú!). No fa altra cosa que parlar-me d'això, que no es poden veure sense que vingui algun amic dels dos, que si la seva mare ho sabés, que si avui m'ha agafat l'agenda i m'ha dibuixat un cor... És fantàstica! Part de la meva feina és ajudar-la a que s'expressi millor en català així que ja em va bé el tema perquè us asseguro que xerra! Ella contenta i jo també.

Estic molt contenta de fer-los classe. Jo també aprenc d'ells i és fantàstic veure com avancen poc a poc. El dia que l'E va portar l'examen de Coneixement del Medi Social i havia tret un 8 quasi em poso a plorar!!! No havia tret una nota tan alta fins aleshores, de fet n'havia suspès la majoria, i veure la seva cara de felicitat quan me l'ensenyava... Igual que quan la C, a ella que no li agrada llegir gens, em va dir que s'havia comprat un llibre. Mare meva! Se n'havia comprat un, què fort!! Quina feina més complicada he anat a triar però què bonica...