25 de gener del 2008

Pràcticum II

Tinc una tendència massa exagerada a pensar que allò que faig jo (o allò que dic), pel sol fet de ser-ne l'autora, ja ha d'estar automàticament malament. Estic acostumada a no queixar-me si em diuen que he fet això o allò malament i a no dubtar que siguin els altres que estan equivocats. És clar, si ho he fet jo... No estic acostumada a acceptar que em diguin que he fet bé alguna cosa. No és que no m'agradi, evidentment, simplement és que no m'ho crec. Aleshores sí que sóc capaç de trobar un però als bons comentaris de qui sigui o a dubtar que realment m'estiguin dient tantes coses positives. No sé si m'explico.

El passat dia 18 vaig entregar la memòria del Pràcticum II i uns dies després vaig fer la presentació davant del tribunal. La veritat és que em va anar molt bé (tot i que encara no sé la nota) i puc estar més que satisfeta amb els comentaris que em van fer. Així que he decidit que això no pot continuar així i ho deixo escrit aquí a veure si m'entra en aquest caparró meu i començo a tenir més confiança en mi mateixa.

Hi ha d'haver un abans i un després d'aquestes pràctiques. Haig de creure'm que sóc capaç de fer les coses bé. No podré transmetre seguretat als meus alumnes si no la tinc jo mateixa.

He estat en un núvol aquests tres mesos, però estava tan tensa, tan rígida, pel què pensaran si faig, què pensaran si dic, què pensaran... què pensaran si què? Estava allà per aprendre, per equivocar-me, per discutir, per reflexionar...

És molt difícil canviar una manera de ser, però creieu-me, és molt cansat viure de l'altra manera. Jo vull ser mestra i sé quin tipus de mestra vull ser. Haig de ser la primera en creure que puc fer-ho.

21 de gener del 2008

Què fem amb els que avancen?

Es parla molt del fracàs escolar i jo tinc una pregunta: què fem amb els que avancen? Tot el que ajudi a la integració dels nouvinguts, a la millora d'aquells que tenen més dificultat en l'aprenentatge, em sembla molt benvingut. Però durant les pràctiques que he fet a la carrera (i les primeres ja fa uns anys que les vaig fer) he vist que moltes vegades es "deixa de banda" a aquells que ja segueixen el rtime de la classe per si sols. Bé, els que van més enllà d'aquest ritme, vull dir. Moltes vegades els alumnes pregunten "ja estic, i ara què faig?" Quan la resposta és per un alumne que té la dificultat que sigui sempre hi ha un full preparat, una idea o una solució perquè continui treballant. Però quan es tracta d'algú que fa la feina bé i ràpid, perquè ho enten millor, perquè li agrada o pel que sigui, la resposta és "repassa el títol amb colors", "ja està repassat", "no, no veus que et queda aqusta minipunteta blanca?".

Amb això no vull criticar a cap docent, ni molt menys. Encara no se quina sol·lució tindria jo per aquests casos. Només és una pregunta que em faig com a futura mestra. No ha de ser gens fàcil portar una classe d'un mínim de 25 alumnes (per tant, d'un mínim de 20 nivells diferents). Simplement em pregunto per què hi ha tant material de suport a les escoles per uns i tan poc pels altres? Les escoles d'acollida seràn una bona sol·lució? No ho sé, ho pensaré...

18 de gener del 2008

Un bon presagi

He d'escriure el que m'ha passat fa unes hores: porto cinc dies tancada a casa acabant de pulir la memòria de les pràctiques i que quan he sortit per anar a entregar-la m'he trobat amb la mestra amb qui vaig estar a l'escola.

Sóc de les persones que pensen que les coses succeeixen per alguna raó. I acabo de decidir que això ha passat per alguna cosa bona. Nopot ser que ens haguem vist després d'un mes (vivint gairebé al costat!!) i que ens haguem trobat just el dia que porto la memòria a les mans perquè sí, per pura casualitat.

La vida es basa en petites decisions i jo acabo de decidir que això m'ho agafo com un bon presagi.

...que no little teacher


Sabia que algun dia ho faria i ja està, ja he encetat el quart bloc que escric. Això és un vici!!!
Al final no se què sortirà però la meva intenció és que aquest sigui més personal (els altres són compartits). Aquí vull comentar tot allò que em passi pel cap sobre la carrera de Magisteri i qualsevol tema referent a l'educació a les escoles i instituts, les meves experiències a la universitat, les meves reflexions sobre les pràctiques, com porto l'últim any... Vull parlar de tot això i del que els meus lectors, si us animeu, volgueu compartir.


Fins aviat!